Il·lustracions de Xavier Ruiz cedides per Lynx Edicions

La tècnica

Els castells no són resultat d’improvisacions aleatòries a plaça, sinó que són fruit d’un estudi detallat de les estructures, els seus components, i les funcions i ubicacions de cadascun d’ells, en primer lloc; i d’un assaig constant durant mesos, en segon.

Parts d'un castell

Pom de dalt

Són sempre els tres últims pisos d’un castell, llevat dels pilars. L’integren els més menuts de l’estructura: dosos, acotxador i enxaneta. I, atenció, perquè a l’hora de determinar l’alçada del castell, cadascun d’ells computa com un pis!

Tronc

Són els castellers que configuren l’esquelet de l’estructura. Segons, terços, quarts, quints, sisens i setens és la nomenclatura que rebrà cadascun dels pisos del castell. La tipologia de castellers varia en funció del pis; com més amunt més àgils i lleugers són els components.

Folre i manilles

La dificultat tècnica d’algunes construccions fa que sigui necessària una segona base de suport, folre, o fins i tot una tercera, manilles, que estan concebudes com una pinya però més reduïda pel que fa a nombre de castellers.

Pinya

És el nom que rep la base del castell i té dues funcions bàsiques: d’una banda, fixa l’estructura i, de l’altra, funciona com a matalàs en cas de caiguda. Una de les coses que més sorprenen l’espectador menys avesat és que l’estructura de la pinya està perfectament organitzada pel que fa al nombre de castellers que en formen part, la manera com s’hi col·loquen i la funció que hi fan. És un veritable trencaclosques.

Tipus de castell

No tots els castells són iguals. El nom de les estructures està determinat per dos paràmetres: el nombre de castellers per pis –sense tenir en compte el pom de dalt- i el nombre de pisos. El mínim de pisos que ha de tenir una estructura per ser considerada un castell són sis, amb l’única excepció dels pilars, que se’n fan a partir de quatre pisos.

Estructures simples

Són les més fàcils de comptar i identificar. Es composen d’un, dos, tres o quatre castellers per pis. Compte, però, que quan ens referim a estructures simples no volem dir pas que siguin senzilles de fer.

Pilar

És una de les estructures més tècniques, ja que cada pis està format per un sol casteller. Serveix per posar el punt final a totes les actuacions, i a vegades també per iniciar-la. El ventall de pilars va des dels de quatre pisos, els més senzills, fins als de vuit que, fins ara, són els de màxima dificultat.

Dos o Torre

És complex tècnicament ja que requereix de molt equilibri. Cada pis està compost per dos castellers. Se’n fan des dels sis pisos fins als nou.

Tres

Està format per tres castellers per pis. És l’estructura que s’ha enlairat més amunt, ja que s’ha aconseguit fer de deu pisos.

Quatre

És l’estructura més estable i s’acostuma a utilitzar per fer-hi debutar nous castellers. El quatre de nou sense folre és el més complicat que s’ha assolit mai.

Estructures complexes

Amb més de quatre castellers per pis, les estructures complexes no són cap altra cosa que una combinació d’estructures simples. Algunes d’elles són veritables obres d’enginyeria.

Cinc

Està integrat per cinc castellers per pis, disposats formant un tres i un dos adjacent. Té la singularitat que l’enxaneta ha de fer dues aletes per coronar-lo.

Castells amb l'agulla o el pilar

Es composen per una estructura exterior i un pilar que es basteix a l’interior. Aquests castells no estan carregats fins que no es desmunta completament l’estructura exterior. El més normal és el quatre, però també es pot encabir un pilar dins un tres o fins i tot un cinc.

Set

Està format per un tres i un quatre enganxats, com en el cinc, l’un amb l’altre, i l’enxaneta ha de fer dues aletes per coronar-lo.

Nou

És el castell més multitudinari, ja que el formen nou castellers per pis que s’organitzen en un tres interior i tres estructures de dos. Es pot fer amb un sol enxaneta o bé amb tres.

Estructures singulars

Es tracta de castells que tot i que tenen una estructura simple se singularitzen bé per la forma d’aixecar-se bé perquè prescindeixen d’alguna base de suport habitual.

Aixecats per sota

Habitualment, els castellers es van enfilant per l’exterior de l’estructura fins arribar a col·locar-se a sobre de les espatlles dels seus companys. També existeix, però, la tècnica inversa: són els castells aixecats per sota, a pes. El primer que es veu són els pisos superiors, que es van elevant a mesura que els inferiors es van incorporant per sota.

L’estructura aixecada per sota per excel·lència és el tres: el més difícil que s’ha assolit mai és el tres de vuit aixecat per sota.

Castells nets

Cada castell disposa d’una base habitual: hi ha castells que només tenen pinya, però d’altres, per la seva dificultat, necessiten d’una segona base, el folre, o fins i tot d’una tercera, les manilles. Els castells s’anomenen “nets” quan s’intenten sense les seves “ajudes” habituals. El quatre de nou per exemple, s’acostuma a fer amb folre. Però si es basteix sense aquesta segona base de suport, se l’anomena “quatre de nou net” (o sense folre). El mateix passa quan s’intenta sense manilles un castell que habitualment en porta, o quan una construcció que només té pinya s’intenta sense ella.

made by 4funkies