Preguntes freqüents

  1. No es fan mal quan cauen?
  2. Els castells cauen molt poc sovint (a l’entorn d’un 3% dels que s’intenten). A més, encara que les caigudes puguin ser espectaculars, la percepció del risc no es correspon al risc objectiu. En la majoria de casos, les úniques conseqüències són cops o ferides lleus. La Coordinadora de Colles ha realitzat un estudi que conclou que la sinistralitat als castells és baixa, equiparable o inferior a altres activitats com els esports. També en el cas de les lesions greus, l’índex és similar o inferior al d’aquestes altres activitats.

  3. Qui ha guanyat?
  4. Com veuràs en l’apartat “Qui ha guanyat?” d’aquest web, en els castells no hi ha guanyadors ni perdedors. Almenys explícits.

  5. Per què ho celebren si han caigut?
  6. En ocasions, només carregar un castell, encara que caigui abans de descarregar-se, ja és un èxit. Acostuma a passar amb construccions que la colla en qüestió no ha assolit mai abans o en comptades ocasions, o que tenen un valor especial.

  7. Per què repeteixen?
  8. Quan una colla no aconsegueix carregar el castell que ha intentat, acostuma a disposar d’una segona oportunitat: l’anomenat torn o ronda de repetició. Atenció! Una cosa són els peus desmuntats i l’altra les repeticions. Confondre’ls és un dels errors més comuns:

    - Peu desmuntat: cada colla disposa de tres oportunitats per muntar la base del castell abans no sonin les gralles.

    - Repetició: si no s’assoleix un castell que s’ha intentat (es considera intent a partir del moment en què sonen gralles), es pot tornar a intentar en ronda de repetició.

  9. Quants castells es fan?
  10. Tal com s’explica en l’apartat “Com funcionen?” d’aquest web, una actuació castellera típica consta de tres castells i un pilar de comiat.

  11. Per què s’ajuden?
  12. Les normes no escrites dels castells permeten que castellers d’altres colles i gent del públic col·labori en la pinya (només en la pinya!) d’una construcció. Acostuma a passar en totes les actuacions, excepte en les de molta rivalitat.

  13. Quant cobren els castellers?
  14. Els castellers no cobren res per fer castells. Només obtenen la satisfacció del treball en equip i l’èxit col·lectiu. Les colles sovint reben uns honoraris per les seves actuacions, però es destinen a pagar les despeses de l’associació.

  15. Hi puc participar?
  16. És clar! Si t’atreuen els castells, pots unir-te a qualsevol de les més de 70 colles existents. Només cal que t’acostis al seu local i t’hi apuntis: seràs benvingut i de seguida hi trobaràs el teu lloc. Si vols tastar-los abans de fer el pas, també pots posar-te a la pinya de qualsevol castell en una actuació. La col·laboració del públic sempre és benvinguda. Això sí, no oblidis seguir aquests consells.

  17. Quanta gent cal per fer un castell?
  18. Depèn de quin castell s’intenta: de la seva alçada, de si porta folre o manilles... Però perquè te’n facis una idea, es calcula que per fer el castell més multitudinari assolit fins ara, el tres de deu, calen prop de 800 persones. Tot i això, la gran majoria de castells requereixen d’entre 100 i 200 integrants.

  19. Quina alçada té un castell?
  20. L’alçada d’un castell variarà, és clar, depenent de quina construcció sigui i de les alçades dels castellers que el componen, però s’estima que l’enxaneta d’un castell de nou pisos fa l’aleta a uns 10 metres d’alçada.

  21. Quant dura un castell?
  22. Variarà en funció de quin castell es tracti, però la mitjana ronda els tres minuts des que es tanca la pinya fins que deixen de sonar gralles.

  23. On puc comprar una camisa?
  24. Generalment, la camisa no es compra. El casteller se la guanya assistint als assajos i actuacions de la colla a la qual es vol incorporar. En tot cas, el que sí que podràs comprar és la samarreta o altres elements de marxandatge.

made by 4funkies