El tercer aniversari del reconeixement de la Unesco aplega el món casteller
19-11-2013
Els castells han aconseguit un "equilibri entre la preservació de l'essencial i l'actualització del necessari" i han de continuar fent-ho. Aquesta va ser una de les idees principals que l'exconseller de Cultura i catedràtic de comunicació, Joan Manuel Tresserras, va plantejar en la seva ponència dins l'acte oficial de commemoració del tercer aniversari de la inclusió dels castells a la llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco, que es va celebrar aquest dilluns al Palau de la Generalitat, organitzada pel departament de Cultura i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. A l'acte, presidit pel conseller de Cultura Ferran Mascarell, hi van asistir representants de 45 colles; així com l'expresident del Parlament de Catalunya, Ernest Benach: diversos diputats; el secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat; el director general de Cultura Popular i Associacionisme, Lluís Puig; els alcaldes de Valls i Vilafranca del Penedés, Albert Batet i Pere Regull; altres representants municipals de poblacions amb colla propia; el president de la Fundació Damm, Ramon Agenjo; i altres col·laboradors de la CCCC i del món casteller.
L'acte va arrencar amb les paraules del president de la CCCC, Alfonso González, que va recordar que el món casteller està vivint el seu millor moment des de tots els punts de vista, tancant la millor temporada de la història, i que això s'havia aconseguit en bona mesura gràcies a un model determinat de fer les coses. Va remarcar la necessitat de continuar adaptant-se als nous temps però sense perdre allò essencial, i en aquest sentit va destacar que la CCCC continuaria donant eines a les colles per trobar noves formes de finançament i va anunciar el pròxim llençament oficial de la marca "Castells".
Seguidament, el director del diari Ara, Carles Capdevila, va presentar el ponent principal, Joan Manuel Tresserras. Capdevila, però, va aprofitar també per donar la seva opinió sobre el fet casteller, destacant-lo com un exemple que "la Catalunya amateur funciona bé, i és aquesta Catalunya la que ens ha de treure d'on som". Capdevila també va recordar que el diari que dirigeix va aparèixer només uns dies després del reconeixement de la Unesco als castells, la qual cosa els va impedir de "donar aquesta bona noticia".
L'exconseller Tresserras va voler projectar sobre els castells una mirada "externa, però còmplice i emocionada". Va destacar que "és difícil trobar en altres països elements culturals que els identifiquin tant com els castells a Catalunya". Va recordar que un dels reptes de la transició era "com combinar la preservació de la tradició amb la seva actualització", i que els castells no només ho havien sabut fer sinó que també van ajudar altres manifestacions funcionant com a model. De fet, els castells haurien estat un model "dels canvis d'actitud que la societat catalana ha tingut en molts àmbits", passant d'una actitud "defensiva" a una altra molt més "desacomplexada".
Tresserras també va deixar clar que "el món casteller no és un gueto, és l'activitat més oberta a la participació de les classes populars del país". Així, els casetlls són un "miracle efímer", una "teràpia contra el desànim" i una "forma exitosa de cultura cooperativa". "Estan a les antípodes de l'esport en què el més important és fitxar el millor crack", va dir. De cara al futur, Tresserras va apuntar tres claus: no deslligar-se del present, extremar la permeabilitat i evitar la desnaturalització a què podrien portar certes temptacions associades a l'èxit actual.
L'acte el va tancar el conseller Mascarell que va destacar els castells com a "realitat absolutament contemporània" i un bon exemple de "país construït des de la creativitat social". També va afirmar que en els tres anys transcorreguts des del reconeixement com a patrimoni de la humanitat, "el conjunt del moviment casteller ha fet honor a la declaració feta per la Unesco".