El 2010 l’Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va aprovar la inclusió dels castells a la llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat. D'aquesta manera, els castells adquirien una categoria universal, amb el màxim reconeixement a què pot aspirar un element de cultura popular. Després de superar els diferents filtres, la decisió final es va prendre en la reunió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que es va celebrar a Nairobi (Kenya) el 16 de novembre de 2010.
En la seva resolució, entre d’altres elements, el Comitè destaca que “els castells són reconeguts pels catalans com una part integral de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació proporcionant als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat”. Podeu trobar tota la informació referent a la inclusió dels castells.
Més informacióEls orígens de la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial es remunten a l'any 1972, quan es va adoptar per part de la UNESCO la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural i Natural, destinada a la protecció de grans monuments i de paratges naturals. Ja en aquells moments es van sentir veus demanant la creació d'un catàleg similar per a aquelles manifestacions tradicionals, festes i rituals escampades arreu del món i que, pel seu caràcter immaterial i efímer, sovint veuen la seva continuïtat amenaçada. Tot i això, no va ser fins l'any 2003 que la UNESCO va adoptar la Convenció específica per a la salvaguarda del patrimoni immaterial.
Aquesta Convenció va definir el patrimoni immaterial com “els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques que les comunitats i els grups i, en determinats casos, els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural”. Aquesta definició inclou pràctiques socials com ara les representacions, les tradicions, les festes i els ritus, les arts escèniques, l'artesania i, més en general, aquells coneixements i habilitats que, transmesos de generació en generació, serveixen per donar a la comunitat un sentit d'identitat i continuïtat.
Es tracta d'elements culturals que no tenen contingut material, el seu dipositari és la ment humana i el cos és el seu element de representació. El coneixement i les habilitats necessàries per a la seva pràctica són col·lectives i gairebé sempre la representació és comunitària.
A la sessió celebrada a Nairobi el 2010 la llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO va incloure, a més a més dels castells, el Cant de la Sibil•la mallorquí i el flamenco. Actualment, aquesta llista compta amb un total de 549 elements de 127 països. L’art de la pedra seca (2018), les Falles dels Pirineus, que inclouen també la pràctica d’Andorra i França (2015), la dieta mediterrània (2013) i la Patum de Berga (2008) són els altres elements catalans que compten amb aquest reconeixement. La llista sencera es pot consultar al següent enllaç:
Llista d'elements