Presentat l'estudi sobre la gestió i organització de les colles castelleres
05-12-2012
Un món que suposa un impacte econòmic prou important (els pressupostos de les colles sumats suposen 4,3 milions d'euros anuals, i l'impacte econòmic total de l'activitat es pot situar a l'entorn dels 16 milions), però barat si es té en compte la quantitat de persones i hores d'activitat que mou. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi realitzat per la Fundació Universitat Rovira i Virgili per encàrrec de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, amb el suport del complex Repsol a Tarragona, que s'ha presentat aquest dimecres a la facultat de Ciències Jurídiques de Tarragona. "Els castells són molt barats si tenim en compte la quantitat de gent que mouen i i el seu rendiment social, ja que bàsicament el que necessiten és capital humà", ha dit el president de la CCCC, Sergi Valdé, que ha presentat l'estudi juntament amb el doctor Jaume Gené, el director del mateix, i Josep Bertran, representant de Repsol.
Així, l'estudi estableix que el pressupost mitjà d'una colla castellera és de 63.000 euros, tot i que -com en la resta de paràmetres- amb un ampli ventall de possibilitats en funció del nivell de cada agrupació. Les despeses més importants són les derivades del transport i el local d'assaig, així com les activitats socials. Pel que fa als ingressos, les dues fonts més importants són les subvencions i les actuacions. En la mesura en què la crisi està reduint clarament les subvencions -la majoria de les quals vénen dels ajuntaments- i també afecten les sortides pagades, les colles estan buscant diversificar les seves fonts d'ingressos. En aquest sentit, el doctor Jaume Gené, va opinar que les partides de marxandatge i d'esponsorització i mecenatge són les que haurien de crèixer més.
Tot i això, el doctor Gené ha insistit en que la finalitat de les colles és purament fer castells, i que, en aquest sentit mai cap colla castellera ha plegat per falta de diners, sinó en tot cas per manca de massa social. "Les colles poden adaptar-se a una economia de subsistència i en aquest sentit hi pot haver colles que ara mateix ho passin malament des del punt de vista econòmic però no per això plegaran", ha dit. Sergi Valdé s'ha congratulat que l'estudi demostri que "les colles no tenen pràcticament deutes, no estiren més el braç que la màniga, i per tant si baixen els ingressos es pot mirar de baixar la despesa". Valdé també ha remarcat que no és un món fortament subvencionat.
Preguntat sobre la possibilitat d'inserir publicitat a la indumentària castellera -possibilitat, d'altra banda, que va ser rebutjada en la darrera assemblea de la CCCC per una àmplia majoria-, el doctor Gené ha opinat que les colles "tenen molt camp per córrer, molts possibles elements d'esponsorització abans que la camisa, que d'altra banda té un valor simbòlic molt important". Per la seva banda, Josep Bertran, representant de Repsol, ha opinat que "un patrocinador que persegueixi la camisa no és un bon patrocinador" i ha apuntat que la relació de l'empresa privada amb el món casteller ha de ser concebuda sobretot des del punt de vista del mecenatge. Un exemple seria el del mateix complex de Repsol a Tarragona, que fa anys que col·labora amb la cultura popular i amb el món casteller en particular.
L'estudi també ha analitzat altres aspectes de l'organització de les colles, com ara els recursos humans (camp en el que es poden considerar modèliques per la seva capacitat de gestionar grans quantitats de gent sense incentius econòmics) o la fiscalitat. Finalment, en la mateixa roda de premsa també s'han presentat una sèrie de dades, tant de tipus qualitatiu com quantitatiu, que permeten afirmar que el 2012 ha estat el millor any de la història dels castells.